El grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderat pel Dr. Rafael Simó, treballa en un nou mètode per aconseguir que els diabètics puguin controlar el seu nivell de glucosa sense punxar-se vàries vegades al dia.La diabetis, que afecta al 10% de la població espanyola, deriva en un excés de glucosa en sang a l’organisme humà i la solució per tal que els diabètics puguin portar una vida normal passa per aportar a l’organisme la dosis d’insulina adequada que el pàncrees no pot crear per si mateix. Per això és important que els pacients es controlin diàriament el seu nivells de glucosa en sang, i això es fa punxant el dit vàries vegades al dia, el que es converteix en un procés incòmode pel malalt. Per aquest motiu, el grup de diabetis del VHIR treballa en un sistema més còmode, sense dolor, que consisteix en portar un sensor, una mena de pinça en el dit què, mitjançat l’emissió d’una ona que penetra en el teixit subcutani, i després d’un seguit de càlculs matemàtics, informa del nivell de sucre a la sang. “Al grup de recerca en diabetis del VHIR no disposem d’enginyers de sistemes, per això l’empresa Sabir Medical ha inventat i patentat aquest producte revolucionari i nosaltres estem implementant el desenvolupament clínic, validant-ho a la vida real amb els pacients”, assegura el Dr. Simó. “Contribuïm al perfeccionament del sistema, ho provem amb la població diabètica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, comparem els seus resultats amb els que ens aporta la prova de mostra de sang venosa i confeccionem el que serà una eina que facilitarà enormement la vida dels diabètics”.

Tres investigadors del grup de neuroimmunologia clínica del VHIR, liderat pel Dr. Xavier Montalban, han rebut premis de la Sociedad Española de Neurología. El Dr. Manuel Comabella ha estat reconegut amb el Premi Biogen Idec al millor treball sobre Malalties Desmielinitzants per “Cerebrospinal fluid chitinase 3-like 1 levels area associated with conversion to multiple sclerosis", publicat a Brain, presentat als premis a contribucions a la qualitat científica de la societat.La Dra. Herena Eixarch ha guanyat el Premi Novartis al millor pòster sobre malalties desmielinitzants amb la comunicació “Disminución de la respuesta Th17 por inhibición de Delta-like ligand-4 en un modelo animal de esclerosis múltiple”, presentada a la reunió anual de la societat.Per últim, el Dr. Sunny Malhotra ha obtingut el Premi novartis a la millor comunicació oral sobre malalties desmielinitzants amb la comunicació “Comparación in vitro de la especificidad para los interferones (IFN) de tipo I de varios marcadores de bioactividad del IFN-beta”, també presentada a la reunió anual de la Sociedad Española de Neurología.

El 15 de març va tenir lloc a Madrid la presentació de la 13a promoció del programa Miguel Servet, el de la convocatòria 2010, a la seu de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). Durant l’acte, a més de les autoritats del ministeri, va intervenir el Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que va presentar l'institut com a exemple d’investigadors Miguel Servet en un centre de R+D del Sistema Nacional de Salud (SNS). El programa Miguel Servet permet la incorporació a temps complet de personal investigador als centres del SNS. El VHIR compte amb tres investigadors en aquesta convocatòria, la Dra. Maria Vicario, membre del grup de Fisiologia i fisiopatologia digestiva, el Dr. Andreas Doll, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica, i el Dr. Trond Aasen, del grup de patologia Molecular.La Dra. Vicario assegura que “amb les poques oportunitats que hi ha a Espanya per investigar a alt nivell, el programa Miguel Servet em sembla la via més atractiva i que ofereix més continuïtat en la investigació biosanitària”.El Dr. Antoni Andreu, responsable del grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial del VHIR, i responsable del Comitè Tècnic Evaluador del programa Miguel Servet va moderar la taula rodona posterior a la presentació.

La Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa a la Setmana Mundial del Cervell organitzant l’activitat ‘Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt. Accidents de trànsit i traumatismes cranials. Causes i conseqüències’, amb la intervenció, entre d’altres, dels Dr. Sahuquillo, Dra. Bori i Dr. González Viejo, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. La jornada ha tingut lloc el 16 de març al CRG."Els accidents de trànsit, i com a conseqüència els traumatismes cranioencefàlics (TCE), es consideren l’epidèmia silent del tercer mil·lenni que afecta fonamentalment a la gent jove. És ben conegut que hi ha una relació directa entre els accidents de tràfic i el consum d’alcohol. Les seqüeles poden ser terribles, per la pròpia persona i per tot el seu entorn familiar. En aquesta activitat explicarem l’epidemiologia de les lesions cerebrals traumàtiques i el mecanismes pels quals es produeixen aquestes lesions cerebrals. També discutirem quins són els mecanismes lesius més freqüents i la població més afectada. Veurem què passa a la fase aguda d’un accidentat, quins símptomes presenten inicialment aquests pacients i com es recuperen de les greus lesions cerebrals. Es discutiran las greus conseqüències socials i familiars d’aquests tipus de lesions".

L’equip del laboratori de Recerca Traslacional en cáncer pediàtric del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat la implicació d’una via de senyalització –via Notch- en l’agressivitat, la capacitat invasora i de metàstasi dels rabdomiosarcomes, un tipus de cáncer infantil. Aquesta investigació permetrà aplicar un tractament per bloquejar el desenvolupament de metàstasi, segons es desprèn d’un estudi que publica la revista Clinical Cancer Research. El càncer infantil afecta a uns 900 infants cada any a l’Estat espanyol. El 8% dels tumors detectats, entre 80 i 90 anuals, són un Rabdomiosarcoma. Es tracta de tumors malignes que poden apareixer en gran varietat de localitzacions (extremitats, cap i coll, nas, orelles, etc.). Segons la seva localització i subtipus histològic i molecular seran més o menys agressius, amb més capacitat invasora, destructora o de metàstasi. En els casos més favorables pot tenir una tasa de curació d’un 80-90%. Però, si la malaltía es troba en fase avançada o es presenta amb metàstasi, el pronóstic és molt més desfavorable.

El Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) ha atorgat al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)

Una delegació de Roche, liderada pel Dr. Michael Heuer, president d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Latino Amèrica Diagnostics, ha visitat el divendres 11 de març les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), on s’han reunit amb representants de la direcció i del grup de recerca en malalties hepàtiques del VHIR.La trobada, que ha començat amb una reunió amb el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. José Luis de Sancho, ha girat entorn a la col·laboració existent entre les organitzacions, en particular amb el projecte ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’, però també altres estratègies de present i de futur immediat que s’estan estudiant per les dues parts. Per part de Roche, a més del Dr. Heuer, han assistit el General Manager de Roche Diagnostitcs Spain i responsable de la subregió latinoamericana, Jaime Vives, el Director central de Diagnostics Spain, Javier Barreiro, el director de business development, el Dr. Artur Palet, i el responsable de vendes de Catalunya i Balears, Jordi Ximenis. Pel que fa al VHIR, el seu director, el Dr. Joan Comella, ha presentat una visió general de l’hospital i de la recerca del mateix, i el Dr. Juan Ignacio Esteban Mur, responsable de la línia d’hepatitits C, biologia molecular, resposta immunitària i tractament del VHIR, ha exposat les claus de "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=49&mv1=5&mv2=1" l’estudi anteriorment citat, que porten a terme el VHIR i CIBEREHD amb la col·laboració de ROCHE Diagnostics. També han estat presents a la visita el Dr. Jaume Guàrdia, cap del grup de malalties hepàtiques del VHIR, el Dr. Josep Quer, membre del mateix grup, i el Dr. Francisco Rodríguez Frías, responsable de la línia de diagnòstic d’hepatitis virals.La reunió s’ha completat amb una visita als laboratoris dels edificis Collserola i Mediterrània, en especial aquest últim, on es troba el piroseqüenciador Genome Sequencer FLX System (GS-FLX), que funciona a la Unitat Científicotècnica de Suport (UCTS) del VHIR des de juliol de 2009, i amb el que es porta a terme l’estudi que coordina el Dr. Esteban Mur.

La Fundació ACE, Institut Català de Neurociències Aplicades, dirigida per Lluís Tàrraga i Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va commemorar el 8 de març els seus 15 anys de vida amb un acte a l’Auditori de Barcelona. El Dr. Chester A. Mathis, professor de Radiologia, Farmàcia i Ciències Farmacèutiques i director de la Unitat de Positron Emission Tomography (PET) de la Universitat de Pittsburgh va rebre el I Premi ‘Joan Boada i Mercè Rovira’ de la Fundació ACE per la seva aportació en el desenvolupament del Pittsburg Compund-B (PiB), primer radio traçador que ha permès visualitzar les plaques de beta-amiloide en el cervell humà utilitzant la tècnica PET, i aportar nous coneixements en la Malaltia d’Alzheimer. Durant tota la jornada es van reunir pacients d’Alzheimer, familiars i científics que van repassar la contribució de la Fundació ACE com a centre referent a Espanya dedicat a oferir una atenció integral i multidisciplinar a les persones que pateixen aquesta malaltia. Entre d’altres convidats, com ara el conseller de Salut, Boi Ruiz, o la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van intervenir experts com el director del VHIR, el Dr. Joan Comella, qui va posar de manifest el lligam entre la Dra. Boada i Vall d’Hebron i la gran importància de la col·laboració de les dues institucions.

La síndrome compartimental (SCA) es defineix com un augment de la pressió en qualsevol cavitat tancada i que produeix greus danys. En el cas de l’abdomen, es caracteritza perquè origina dificultat respiratòria i problemes hemodinàmics i renals en el pacient. La síndrome es produeix quan la pressió intraabdominal (PIA) augmenta per sobre de 15mmHg. L’elevació del PIA és una de les causes més freqüents de morbimortalitat en pacients crítics, un 58,8% dels afectats, dels que un 8,2% pot desenvolupar SCA. Per això, “és important que aquests pacients portin a terme una determinació precoç de la PIA amb monitoratge intraabdominal, el que permet realitzar un diagnòstic concret i establir un maneig que redueix la morbimortalitat associada”, assegura el Dr. Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Aquesta i altres conclusions van ser exposades durant la jornada sobre ‘Pressió intraabdominal en el pacient crític: més enllà de la síndrome compartimental’, que va tenir lloc a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid amb col·laboració amb l’empresa Convatec.

El responsable del grup de Neuroimmunologia clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat), juntament amb la presidenta de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), Rosamaria Estrany, ha presentat la campanya solidària ‘Una poma per la vida’, que es celebrarà els dies 11 i 12 de març a més de 400 establiments Condis a Catalunya i Madrid. Durant aquests dos dies les pomes costaran en aquests llocs 1,50 euros, i la FEM destinarà la recaptació total a la Beca CEM-Cat ‘Miquel Martí i Pol’ 2011, destinada a grups de recerca novells d’hospitals i universitats de Catalunya amb l’objectiu de potenciar la investigació en neuroimmunologia, amb un enfocament especial a l’esclerosi múltiple. La presentació, que ha tingut lloc a l’Edifici Collserola del VHIR, ha estat apadrinada pels actors Àngel Llàcer, Jordi Díaz i Jordi Cadellans, i també han intervingut el director de l’Institut Català de Salut (ICS), el Dr. Enric Argelagués, i el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. José Luis de Sancho, a més de comptar amb la presència del director del VHIR, el Dr. Joan Comella.

La Unitat Cientificotècnica de Suport (UCTS) i el laboratori de patologia neuromuscular i mitocondrial, dirigit pel Dr. Antoni Andreu, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) serveixen per il·lustrar el programa número 86 de Redes, a TVE, titulat ‘En lloc de malalties, cuidar la salut’. Eduard Punset entrevista en aquesta ocasió a Eric Topol, cardiòleg reconvertit a tecnòleg i investigador en genòmica de l’Institut Scripps de Ciència Translacional a La Jolla, California. Les imatges de les instal·lacions i investigadors del VHIR acompanyen les declaracions del científic, que parla de la nova etapa de la medicina que arrenca amb el desenvolupament extraordinari dels dispositius digitals sense fil, el que permet reduir els costos del sistema sanitari i dissenyar nous mètodes per a detectar, abans que es produeixin, greus malalties com ara l’infart cardíac.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa en un estudi que té com a objectiu resoldre les limitacions actuals que impedeixen personalitzar les teràpies anti-VHB i anti-VHC (Hepatitits B i C). El projecte consisteix en l’aplicació de la piroseqüenciació ultrasensible i l’anàlisi bioinformàtica, conjuntament amb altres tecnologies d’anàlisi genètic i molecular, i pretén aconseguir minimitzar els costos sanitaris i els efectes secundaris que pateixen els malalts, desenvolupant les eines diagnòstiques més senzilles i útils per identificar quin és el millor tractament per a cada pacient. El VHIR col·labora amb ROCHE DIAGNOSTICS, ABL i el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREHD), en un acord que ha estat finançat pel Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), depenent del Ministeri de Ciència i Innovació.El conveni, anomenat ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la Hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’, uneix el VHIR i CIBEREHD, centres d’investigació de referència, amb companyies de reconeguda garantia com ROCHE o l’empresa de software Advanced Biological Laboratories TherapyEdge Spain (ABL), i permetrà disseminar els resultats entre la comunitat científica i empresarial després d’analitzar en xifres el resultat de les investigacions. ROCHE i ABL orientaran la capacitat tecnològica, l’experiència i el coneixement dels investigadors del VHIR i el CIBEREHD en la recerca de mutacions i terapèutica experimental en hepatitis B i C, en la caracterització dels factors pronòstic de resposta a tractament antivirals contra el VHB i el VHC, en genòmica computacional, regulació gènica i ultraseqüènciació.

Un estudi d'investigació clínica, liderat pel Dr. Javier Cortés, responsable del Programa de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i del VHIO, ha demostrat que la eribulina (fàrmac de quimioteràpia- Halichondria okadai, esponja marina d'origen animal) millora el pronòstic de les pacients afectades de càncer de mama metastàsic. L'estudi, “A Phase III open-label randomised study (EMBRACE) of eribulin monotherapy versus treatment of physician’s choice in patients with metastatic breast cancer”, es publica avui en la revista Lancet, i la seva finalitat ha estat demostrar l'eficàcia del tractament.Concretament, l'estudi demostra que l'administració d’eribulina és una alternativa terapèutica més eficaç que els tractaments actuals per a pacients pretractades amb càncer de mama metastàsic que ja han rebut tractament amb antraciclines i taxans (els dos fàrmacs més importants per a tractar qualsevol tipus de càncer de mama). L’eribulina és un antimicrotúbul (fàrmac de quimioteràpia) que bloqueja la divisió cel·lular i forma compostos tòxics per a la cèl·lula tumoral.En aquests moments, el tractament té prevista la seva aplicació (una vegada aprovat per les administracions competents) en pacients amb càncer de mama avançat que ja hagin estat tractades prèviament. Segons els resultats de l'estudi, la supervivència de les pacients tractades amb aquest fàrmac ha augmentat, de mitjana, un 20%, amb resultats de baixa toxicitat i bona tolerància.L'estudi clínic s'ha realitzat conjuntament amb centres d'Estats Units, Txèquia, França, Rússia, Bèlgica, Espanya i Anglaterra, entre d’altres. Al novembre de 2010 la FDA americana va aprovar la seva comercialització a Estats Units, i s'espera que l'Agència Europea del Medicament l'aprovi aquest any (2011).Des de la seva posada en marxa el 2008, el Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, integra el diagnòstic i el tractament del càncer de mama de forma global, considerant al pacient com la pedra angular de tot el procés. ‘Endavant i de cara’ és un centre monogràfic en Càncer de Mama, pioner en la feina d'aplicar i desenvolupar un model de medicina assistència i d'investigació oncològica, reforçat per les connexions amb altres centres d'investigació nacionals i internacionals i, de manera important, amb la indústria farmacèutica. Aquesta col·laboració permet tenir accés als fàrmacs experimentals més innovadors que complementen als ja existents. El Centre aglutina un ampli ventall de professionals del sector mèdic: oncòlegs, patòlegs, cirurgians, radiòlegs, radioterapeutes, psico-oncòlegs, especialistes en genètica i en biologia molecular, així com professionals especialitzats en cures d'infermeria.

Un estudi publicat recentment a ‘Medicina Intensiva’, coordinat pel CIBER de Malalties Respiratòries i l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, posa de manifest la gran importància del coneixement de les guies de prevenció de la Pneumònia Associada a Ventilació Mecànica (NAV) per part de les infermeres de vigilància intensiva.La Pneumònia està reconeguda com una de les causes més importants d'infecció adquirida en les Unitats de Cures intensives (UCI). Per tant, la seva prevenció és un aspecte important en la cura del pacient crític, el que ha dut en els últims anys a prevenir i tractar de disminuir la NAV mitjançant la publicació de diverses guies basades en l'evidència per a orientar als professionals sanitaris -entre elles, les de Dodek et al y les del Centers for Disease Control and Prevention-.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és la fundació de recerca associada a hospitals que ha rebut més subvencions de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) per al quart trimestre de 2010 de tot l’Estat espanyol. Els 31 projectes, que sumen la quantitat finançada de 3.919.909,50 euros, provenen de 23 grups de recerca diferents, la qual cosa demostra l’àmplia diversitat de propostes de qualitat aprovades. L’àrea amb més projectes finançats (onze) és la de neurociències, tres dels quals pertanyen al grup de les malalties neurovasculars i, en concret, a la línia de recerca en ictus. En aquesta mateixa àrea també destaquen els dos atorgats al grup de neuroimmunologia clínica referents a l’esclerosi múltiple. El grup de bioenginyeria, ortopèdia i cirurgia pediàtrica també té tres projectes aprovats, tots relacionats amb aplicacions clíniques utilitzant models animals. Així mateix, també han estat finançats dos projectes del grup de recerca en nefrologia. Els grups de les malalties hepàtiques i les malalties sistèmiques tenen dos projectes cadascun. Els primers per a investigacions relacionades amb el virus de l’hepatitis C i l’encefalopatia hepàtica episòdica, i els segons, amb el lupus i l’anafilaxi. També hi ha projectes aprovats en oncologia radioteràpica, cirurgia general, diabetis i metabolisme, patologia cardiocirculatòria, fisiologia i fisiopatologia digestiva, pneumologia, medicina maternal i fetal, farmacologia clínica i teràpia cel•lular i gènica.L'ISCIII del Ministeri de Ciència i Innovació ha destinat 70,3 milions d’euros al finançament de projectes d’investigació en salut. Un terç d’aquesta quantitat, 23,8 milions d’euros, són destinats a projectes d’investigació de centres de recerca catalans. Catalunya lidera, amb un total de 220 projectes seleccionats per a la concessió d’ajudes, el finançament repartit per aquest organisme públic. L’ISCIII sufraga projectes centrats en les línies d’investigació destinades a escurçar el temps entre les troballes científiques i l’aplicació en els pacients i en la millora de l’atenció clínica.

El Dr. Antoni Andreu, responsable del grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), és entrevistat a OrphaNews amb motiu del Dia Europeu de les malalties rares. El Dr. Andreu, membre del CIBERER, explica la seva experiència amb la base de dades de la malaltia de McArdle, un projecte que demostra que el finançament dedicat als registres pot ser molt profitós. OrphaNews és el butlletí de notícies del comitè d'experts de la UE en malalties rares.

Un estudi de revisió liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha confirmat l'eficàcia del metilfenidat per a adults amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Fins ara, la Unió Europea autoritza el tractament amb metilfenidat (un estimulant) per als nens amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), però hi ha 20 milions d'adults que pateixen la mateixa malaltia i estan orfes de tractament, tot i que s'espera que aquest estudi serveixi per donar suficient evidència als beneficis del seu ús. La raó d'aquesta paradoxa és que els estudis fets amb anterioritat concloïen amb resultats heterogenis respecte a l'eficàcia del metilfenidat en adults. De fet, s'havien realitzat molts estudis però mostraven una gran disparitat en els resultats: des de la ineficàcia fins a una gran millora. Però l'estudi realitzat per aquest grup d'experts de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, no només demostra la utilitat d'aquest medicament per al tractament en adults amb TDAH, sinó que també ha identificat els factors que provocaven aquesta discrepància de resultats. I afina encara més: concreten la forma més adequada d'administració d'aquesta medicació en adults.

Ventilung, un curs dedicat als fonaments bàsics de la ventilació artificial i les seves principals aplicacions clíniques, tindrà lloc a l'Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) entre el 24 i el 26 de febrer, co-organitzat per tres grups del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) –pertanyent a l'Institut de Salut Carlos III- liderats per Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ferran Morell, cap de servei de pneumologia de l’HUVH i responsable del Grup de pneumologia del VHIR, i Joaquim Gea, cap de servei de pneumologia de l'Hospital del Mar.Jordi Rello, coordinador del curs en el qual participaran 17 experts de prestigi internacional, indica que "és nou oferir una oferta docent nova que va dirigida a millorar l'entrenament bàsic dels professionals interessats en insuficiència respiratòria greu". Joan Ramon Masclans, vicepresident de la comissió de docència de l’HUVH, també membre del grup de sèpsia i infecció respiratòria del VHIR i coordinador del curs, assegura que "els pacients es beneficiaran, sens dubte, de la col·laboració docent d'excel·lents especialistes del CIBERES".La jornada del dia 24 se centrarà en la ventilació pulmonar bàsica. El divendres 25 es revisaran les noves modalitats ventilatòries i s'exposaran casos pràctics de com ventilar a pacients amb diverses patologies. I el dissabte 26 es realitzaran simulacions de casos pràctics en grups reduïts, gràcies a la col·laboració de Covidien, Drager, Fisher, Maquet, MC, Philips i Portex. La reunió conclourà amb un panell de discussió sobre qualitat de vida, amb participació d'un intensivista (Oriol Roca), una infermera (e. Gallart) i el familiar d'un pacient amb fibrosi quística.El curs, dirigit a professionals de ciències de la salut interessats en el tractament de pacients ventilats mecànicament, està acreditat pel consell Català de Formació Mèdica Continuada i la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut (3,3 crèdits).

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va ser divendres 18 de febrer la convidada del programa ‘Saber Vivir’, dins del magazine matinal ‘La mañana’ de TVE. La Dra. Boada va explicar les claus de l’Alzheimer i com afecta a la vida diària dels qui ho pateixen, així com els problemes que comporta i com afrontar-la.Recentment, el documental 'Bicicleta, cullera, poma', on intervé la Dra. Boada, i que tracte sobre l'experiència amb l'Alzheimer de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, va ser reconegut amb un premi Goya.

Alumnes del Màster en Direcció i Gestió de la R+D+D en Ciències de Salut de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) van visitar el 18 de febrer les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per conèixer el funcionament intern de cadascuna de les seves àrees claus. Durant la trobada, els responsables de les diferents unitats, introduïts pel director del VHIR, el Dr. Joan Comella, van anar presentant les línies mestres de la seva actuació, i en acabar, els alumnes van poder recórrer les instal·lacions de l’Edifici Collserola i de l’Edifici Mediterrània. Al llarg de més de quatre hores, els alumnes, d'alt nivell professional, van interrogar als representants del VHIR per saber més de les àrees en les que estaven més interessats i les que més es poden aplicar als seus estudis i a la seva millora professional posterior. L’exposició del VHIR es va dividir en tres gran blocs. En primer lloc, la presentació institucional i la gestió, en segon les unitats de suport a la captació de recursos, com ara la de projectes, la Unitat Central d’Investigació Clínica i Assaigs Clínics (UCICAC), la innovació i el mecenatge. Per cloure, l’últim bloc estava dedicat a la presentació dels core facilities, els serveis del VHIR, la Unitat Científic Tècnica de Suport (UCTS), el Biobanc i l’Estabulari.

El cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, explica la investigació del seu equip sobre el càncer de pròstata i altres temes relacionats amb la innovació i el dia a dia de la seva investigació en una entrevista en profunditat en el programa ‘Qui és Qui’ de Teletaxi TV amb el popular presentador Justo Molinero.

El Dr. Antoni Andreu, responsable dels grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial, i el Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participen del 17 al 19 de febrer a Daegu (Corea del Sud) en la segona trobada de l’Associació Internacional de Recerca Mèdica (International Medical Research Association, IMRA), que aplega a la UAB, a destacats investigadors de centres de recerca catalans i a vuit institucions d’investigació coreanes. La trobada, a la que també assistirà el Dr. Joaquín Arribas del VHIO, dóna continuïtat a la que va tenir lloc l’any passat al campus de la UAB, i serveix per posar les bases a nous projectes de recerca conjunts i noves línies de col·laboració acadèmica al camp de la biomedicina, a més d’afavorir l’intercanvi d’investigadors i estudiants amb Corea del Sud, un país estratègic al projecte d’internacionalització de la recerca catalana i en particular de la UAB.Al llarg d’uan trentena de ponències, es parlarà tant del futur de l'IMRA com qüestions referents a diverses facetes de la recerca biomèdica (la teràpia gènica, la nanotecnologia aplicada a la salut, la bioquímica, etc.) en el tractament de malalties degeneratives, com ara l'Alzheimer, o genètiques, com el càncer, entre altres. Per part del VHIR, el Dr. Andreu farà la presentació institucional i el Dr. Montaner la de l’àrea de neurociències del VHIR.Formen part de l'IMRA, a més de la UAB i els centres de recerca catalans involucrats, la Daegu-Gyeongbuk Free Economic Zone Authority, la Catholic University of Daegu, el Daegu Gyeongbuk Institute of Science & Technology, la Daegu Haany University, la Keimyung University, la Kyungpook National University, la Pohang University of Science and Technology i la Yeungman University.

Inveready Seed Capital, Societat de Capital Risc impulsada i participada pel Grupo Inveready, ha anunciat la seva inversió en la companyia Transbiomed en la seva primera ronda de finançament. Inveready ha pres una participació minoritària però significativa en aquesta empresa, primer spin-of del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) de Barcelona. La primera ronda de Transbiomed ascendeix a 1,2 milions d'euros i s'ha estructurat mitjançant una combinació de capital i préstecs tous d'origen públic, destinats a la investigació aplicada, innovació i emprendeduria que s'aniran desemborsant al llarg d'aquest any. Entre les institucions públiques que han aportat fons a la companyia destaquen ACC10 i el Ministeri de Ciència i Innovació. Després de l'operació, els fundadors de la companyia mantindran el control accionarial de la mateixa.

El cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Àrea del Cor de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, i cap del grup de teràpia reparadora del cor del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Manuel Galiñanes, explica que l’exercici és la clau per viure en salut, fins i tot per les persones que pateixen cardiopaties, a més de parlar de les diferents intervencions quirúrgiques existents dins del programa dedicat als infarts del '36,5' de BTV, on apareix juntament amb el Dr. Ricard Serra-Grima, del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau.