Les Unitats de Citologia, Inmunofenotipo i Citogenética d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 9 de febrer el segon Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics. En la segona edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 11 residents d'Hematologia d'últim any de tota Espanya. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats. Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citómetro de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM). Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008). El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una tercera edició el 25 de maig després de l’èxit de les dues primeres experiències i l’àmplia demanda.

El programa de TVE ‘Informe Semanal’ va tractar el 5 de febrer, en el context del Dia Mundial contra el càncer, les noves línies d’investigació pioneres que estan portant a terme alguns hospitals espanyols, entre ells especialment el Vall d’Hebron. El Dr. Josep Baselga, director del VHIO, i la Dra. Anna Vivancos, entre d’altres, donen la seva opinió sobre la importància de conèixer el perfil genètic dels malalts de càncer, i com permetria adaptar i personalitzar els tractaments per a cada cas. Durant el programa parlant malalts i es mostra el dia a dia del seu tractament a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

"http://www.youtube.com/user/ComedScienceFilms#p/u/8/pGpBj5T0-DY" COMED is a ‘Communication and Support Action’ within the Seventh Framework of the European Commission to communicate the results and activities of cutting-edge EU-funded health-research projects to the general public. One of them is the project called ‘Meta Hit - Intestinal microbiota and human health’, led by Vall d’Hebron Research Institute (VHIR).The central objective of the MetaHit project is to establish associations between the genes of the human intestinal microbiota and human health and disease. The research work is focused on two disorders of increasing importance in Europe, Inflamatory Bowel Disease (IBD) and obesity. First, we need to establish an extensive reference catalog of microbial genes and genomes present in the human intestine. The second challenge is to develop tools to determine which genes and genomes of the reference catalog are present in different individuals and at what frequency. Third, it is necessary to gather cohorts of individuals, some sick and some healthy, and determine which genes and genomes they carry. Also, it is crucial to develop bioinformatic tools to store, organize and interpret this information, and thus establish associations between intestinal microbiota and health and disease.

Un estudi internacional liderat pel Dr. Xavier Montalban, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del CEM-Cat, analitza si l'administració de determinats lípids té beneficis en el tractament de l'Esclerosi Múltiple (EM). Concretament en el més freqüent, el subtipus remitent recurrent, per tal d'aportar evidència científica a creences populars que, fins ara, defensaven que la inclusió de greixos específics en la dieta del malalt en millorava els símptomes. Actualment, la investigació es troba en fase II i s’espera que els resultats de l’assaig es puguin publicar a finals del 2011.Els responsables d'aquest estudi internacional, en el que hi participen diversos hospitals catalans i es lidera des del VHIR, juntament amb el CEM-Cat, han dissenyat un fàrmac experimental (BGC-0134 o PlenevaTM), que es basa en un greix sintètic que optimitza la biodisponibilitat de l’àcid gamma-linolènic, un àcid gras essencial del grup dels Omega-6 que l'organisme humà no sintetitza per si mateix i que, per tant, només es pot obtenir si s'inclou en l'alimentació. Aquest àcid gras s'ha incorporat a la membrana cel·lular i s'ha observat que podria tenir certa funció protectora de la vaina de mielina, una de les substàncies afectades per l'Esclerosi Multiple. “L'objectiu de l'estudi és demostrar que el fàrmac experimental BCG-0134 és capaç de reduir l'activitat inflamatòria, mesurada amb RM -ressonància magnètica-, de l'Esclerosi Múltiple amb brots i remissions”, explica el Dr. Montalban. “Si el resultat fos positiu -afegeix-, el potencial benefici clínic hauria de confirmar-se en un assaig fase III”.

"http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=3&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2010&num=269" L’estudi global de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, liderat pel grup d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que identifica quines són les cèl·lules iniciadores d'un tumor cerebral, el glioma, i les que tenen capacitat per regenerar-lo després d'una cirurgia, és un dels 10 finalistes del nou premi ‘Vanguardia de la Ciencia’, que organitza el diari del Grup Godó. La candidatura del Vall d’Hebron es compartida amb la l’equip de Mariano Barbacid del CNIO, un gran avenç en el càncer de pulmó, i totes dues sota el títol “La recerca de noves teràpies contra el càncer”. Els resultats de la investigació, que s'ha centrat concretament en el glioma, el tumor maligne cerebral més freqüent, es van publicar a la revista Cancer Cell, firmat per una vintena d'investigadors del Vall d'Hebron, entre els que es troben el responsable del grup de Patologia cardiocirculatoria del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. David García-Dorado, o el líder del grup del VHIR en neurotraumatología i neurocirurgia, el Dr. Juan Sahuquillo.El premi s’atorgarà després del vot ponderat entre les opinions dels lectors del diari, que tindrà un valor del 50%, i les del comitè científic assessor, que també comptarà al 50%. Per donar suport a la candidatura del Vall d’Hebron els lectors podan votar a "http://www.lavanguardia.es/vanguardia-de-la-ciencia/index.html" www.lavanguardia.es/vanguardia-de-la-ciencia.

L’ús d’antivirals en pacients amb grip A permet reduir fins a un 13% la mortalitat si es fa servir durant les primeres 48 hores des de l’aparició dels primers símptomes, segons els resultats d’un estudi coordinat pel cap de servei de la UCI del Vall d'Hebron i responsable del Grup de Sepsis i Infecció respiratòria greu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jordi Rello. Les conclusions de la investigació, en la que participa la Sociedad Española de la Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronaris (SEMICYUC), i publicades en el darrer número del ‘Journal of Antimicrobial Chemotherapy’, demostren el benefici que ofereixen aquests fàrmacs quan es fan servir de forma precoç, ja que la mortalitat va baixar d’un 34,3% a un 21,5%.En l’estudi van participar 657 pacients de 146 UCI espanyoles, que van ser tractats amb oseltamivir, comercialitzat com a ‘Tamiflu’. Els que van iniciar el tractament en les primeres 48 hores resten ingressats en aquestes unitats menys temps (18,4 dies per 22,7 dies dels pacients tractats posteriorment), a més de presentar estàncies hospitalàries més breus (27,2 dies per 34 dies).Segons el Dr. Rello, “l’administració precoç d’antivírics en pacients d’UCI amb grip A no només es va associar a una major supervivència, sinó que va reduir costos com a resultat de la reducció de dies d’estància a la UCI i de dies de respiració artificial”.

Investigadors del Vall d’Hebron liderats pel Dr. Joaquín Arribas, han creat un test per millorar el tractament del càncer de mama, ho han patentat i han venut la llicència a la multinacional farmacèutica GlaxoSmithKline per tal que ho posi a disposició dels pacients d’arreu del món. L’avenç d’aquest grup d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), és un exemple de com la investigació d’excel·lència pot millorar la vida dels ciutadans i crear riquesa econòmica per al conjunt de la societat. Un altre exemple de la transferència del coneixement a la societat és el del cap de la unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, que va crear l’empresa TransBioMed i ha desenvolupat recentment troballes innovadores com un test per a detectar el càncer de pròstata.

La Dra. Maria Antolín, del grup de recerca en Fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), explica a l’espai ‘Saber Vivir’ del programa ‘La Mañana de la 1’ de TVE, l’estudi que apunta la possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora intestinal, el que suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora juga un paper determinant. El programa va tractar àmpliament la flora intestinal des de diferents fronts, i un d’ells va ser la investigació del VHIR liderada pel Dr. Guarner i la Dra. Chaysavanh Manichanh, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva, que recentment va ser premiada per Diario Médico.

El cap de servei de la UCI del Vall d'Hebron i responsable del Grup de Sepsis i Infecció respiratòria greu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jordi Rello, està analitzant els cent primers ingressos per grip A H1N1 a les UCI espanyoles en un treball coordinat per la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (Semicyuc). A diferència de l’any passat, els casos es van accelerar a mitjans de desembre, durant la setmana 51, i s’espera un nou brot a finals de gener o principis de febrer. “El patró d’aparició de la malaltia és similar al de la grip estacional, però crida l’atenció un patró nou d’afectació, sobretot en forma de bronco-espasme i, particularment, de pneumonia vírica”, assegura el Dr. Rello.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el centre espanyol que ha rebut un major finançament en la convocatòria d’ajuts per al foment de la recerca clínica independent 2010 del Ministeri de Sanitat i Política Social. El VHIR va presentar 18 projectes, dels quals 13 han estat acceptats per rebre l’ajut corresponent. La quantitat finançada per la suma dels 13 projectes és de 1.637.382 euros, el que situa el Vall d’Hebron en primera posició, superant l’Hospital Universitario de La Paz, que és el segon, i a tot el CAIBER, que ocupa el tercer lloc. El següent hospital català de la llista és Bellvitge, amb menys de la meitat de finançament i només un projecte menys acceptat que el VHIR.Aquests ajuts recauen sobre especialitats diferents, el que ratifica la diversitat i la importància de la recerca clínica en el projecte del VHIR. Entre ells, destaquen les otorgades al Dr. Enric Cáceres, amb un finançament concedit de 400.000 euros, amb el títol "Estudio prospectivo, aleatorizado comparando la fusión espinal en pacientes afectos de patología degenerativa del raquis lumbra, utilizando células mesenquimales autólogas inmovilizadas en partículas de hueso humano, respecto al injerto autólogo de cresta". També és important subratllar l'ajut que ha rebut el Dr. Juan Pedro Barret, de 300.000 euros, pel projecte 'Estudio de la eficacia de Bosentán en la modulación de la respuesta inflamatoria y de la cicatrización en pacientes quemados".

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa en el programa dedicat a l’Alzheimer del 36.5, un espai de BTV que presentar el Dr. Eduard Estivil. El magazine de salut, en el que col·laboren investigadors del Vall d’Hebron, del Clínic, l’Hospital del Mar i de la Santa Creu i Sant Pau, es va començar a emetre el 8 de gener. En l’edició del 15 de gener, dedicada a l’Alzheimer una de les entrevistes monogràfiques està dedicada a la Dra. Boada.

El Dr. Ramon Orriols, membre del grup de Pneumonologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa en el reportatge ‘Uns malalts incòmodes’, que tracta el problema de la Sensibilitat Múltiple Química al programa ‘30 minuts’ de TV3. La sensibilitat química múltiple és una malaltia poc coneguda. Hi ha una doble càrrega: el sofriment i la incomprensió.

El projecte ‘Validació i comercialització d’un Kit de diagnòstic precoç de càncer de pròstata en orina’ que desenvolupa la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estat reconegut amb un ajut de la convocatòria VALOR 2010. Aquest competitiu ajut de l’AGAUR premia els projectes destinats a incentivar les activitats de valorització de recerca i de tecnologia i la seva arribada al mercat. El prestigiós ajut econòmic donarà suport durant els propers 15 mesos al projecte liderat pel Dr. Jaume Reventós, i del que també formen part els doctors Andreas Doll, Joan Morote i Marina Rigau, per la validació i comercialització de l'esmentat kit.

Les investigacions i anàlisis genètiques són fonamentals en els nous abordatges pediàtrics, segons es va concloure en una taula sobre salut infantil que va tenir lloc durant les IV Jornades d’Actualització en Investigació Biomèdica. A les jornades, organitzades per la Unitat d’Investigació Oftalmològica Santiago Grisolía, que pertany a la Fundació d’Investigació de l’Hospital Doctor Peset de Valencia, i la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats, va participar el Dr. Antoni Carrascosa, cap del servei de pediatria de l’hospital Vall d’Hebron i responsable del grup d’endocrinologia pediàtrica del VHIR.Durant la taula, moderada per Pilar Codoñer, cap del servei de pediatria del Peset, el Dr. Carrascosa va explicar que “el gen GH1 és el que codifica per la síntesi d’hormona de creixement, que juga un paper molt important en la regulació del creixement durant el desenvolupament posnatal”.

El Dr. Joan X. Comella va participar el 13 de gener en un encontre digital a Diario Médico a les 12.00. El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) va contestar preguntes dels lectors sobre investigació mèdica traslacional: del llit de l'hospital al laboratori i del laboratori de nou al llit de l'hospital. "http://www.diariomedico.com/opinion-participacion/encuentros-digitales/joan-x-comella-carnice-" Llegeix aquí la transcripció de l'encontre digital

L'equip de Jordi Rello, cap de servei de la UCI del Vall d'Hebron i responsable del Grup de Sepsis i Infecció respiratòria greu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Juan Carlos Ruiz, del Grup de Shock, Disfunció Orgànica i Ressucitació (SODIR) del VHIR i metge adjunt de la UCI del Vall d'Hebron, col·laboren amb l'empresa Sabirmedical en un projecte finançat per l'empresa de cabdal risc Ysios Cabdal Partners en activitats de transferència tecnològica. Aquest equip està treballant en un projecte d'innovació per a ampliar les aplicacions que pot tenir el pulsioxímetre, un didal que amida la saturació d'oxigen en sang. El nou projecte, que forma part de projectes d'innovació del VHIR, permetrà amidar de forma no invasiva la pressió arterial i la funció respiratòria sense necessitat d'aplicar procediments agressius de monitoratge. Els pacients guanyaran en seguretat i s'evitaran burxades, augmentant el confort.

Els dies 20 i 22 de desembre van tenir lloc a l’Hotel Alimara de Barcelona les primeres reunions dirigides a l’elaboració del Pla Estratègic 2011-2015 del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). En la primera de les jornades van prendre part grups de treball formats per la direcció de l’hospital i de l’Institut de Recerca, així com membres del Comitè Científic Intern, els responsables dels grups de recerca i alguns dels principals caps de servei. En la segona van participar, a més de la direcció de l’hospital i l’Institut, els membres del Comitè Científic Extern, representants de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Departament de Salut, del DIUE, de l’Institut Català de la Salut, del VHIO, del CERCA, del CSIC, del BIOCAT i de l’Institut de Investigació en Atenció Primària Jordi Gol.Durant les dues jornades, i en sessions de matí i tarda, es van exposar primer per grups i després de forma conjunta les conclusions del que s’havia fet amb el Pla Estratègic encara vigent, i un anàlisi de la situació actual, que serà el punt de partida de cara a la confecció del nou. Les diverses reunions van detectar els punts forts del VHIR aconseguits en els darrers anys, i que atorguen a l’Institut una bona posició per encarar el futur, però també es van detectar marges de millora, interns i externs a l’Institut, que s’intentaran abordar en el nou pla. Les jornades van ser molt participatives i els resultants obtinguts molt satisfactoris per tal d’ajudar a definir l’estratègia pels proper anys.A partir de les conclusions s’elaborarà un document que serà el punt de partida per a la redacció del nou pla. El procés està plantejat amb la pretensió que tots els membres de l’Institut tinguin oportunitat de participar en diferents moments de la seva execució aportant la seva visió per enriquir el full de ruta del que ha de ser el futur del VHIR.

El cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, va participar en una jornada adreçada a malalts de càncer de pròstata i als seus familiars, on va explicar els últims avenços de la investigació del seu grup. La jornada, organitzada per  la Junta de Barcelona de la Asociación Española Contra el Càncer a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat, estava adreçada als homes que pateixen aquesta malaltia, i tenia la intenció d’incidir en la prevenció i donar a conèixer els últims tractaments.Durant la xerrada, el Dr. Reventós va subratllar que “amb l'arribada de la biologia molecular, i en particular, de les tècniques de genòmica i proteómica, som capaços de detectar altres marcadors que ens poden orientar cap a l’existència d’un càncer”.  L’acte va comptar també amb el Dr. Joan Palou, responsable d’Urologia Oncològica de la Fundació Puigvert, així com amb el Dr. Ferran Guedea, responsable del servei de radioteràpia de l’ICO.

El director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Joan Comella, va participar en una dinar xerrada convidat per l'entitat Caliu Ilerdenc, a Lleida, en què va destacar l'elevat nivell de la investigació biomèdica de Lleida i la resta de Catalunya, i va assegurar que dels nou hospitals de tot l'Estat que tenen un nivell d'investigació acreditat pel ministeri de Ciència, sis són catalans.Així mateix, va destacar que l'objectiu de la investigació biomèdica és "solucionar problemes dels pacients", però va remarcar que els hospitals també són "centres d'innovació i de proves de nous fàrmacs, així com de tecnologies mèdiques sobre el diagnòstic o el tractament dels malalts". En aquest sentit, va alertar que el pròxim repte a abordar, en una societat del coneixement, és millorar la transferència dels resultats de les investigacions cap a la societat, cosa que suposa la creació d'empreses que traslladin al mercat nous fàrmacs o tecnologies. "La base és bona, però tenim dificultats a l'hora de generar emprenedors i empreses que portin les investigacions al mercat", va assenyalar.

Un treball presentat per Olga Tornavaca, del grup CIBBIM-Nanomedicina Fisiopatologia Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha guanyat en l’apartat de l’àrea cardiovascaular el V Premi Fundación Biogen Idec per Joves Investigadors Espanyols. El treballat, titulat “Kidney Androgen-Regulated Protein Transgenic Mice Show Hypertension and Renal Alterations Mediated by Oxidative Stress” i publicat a Circulation a l'abril de 2009, ha estat reconegut per, “usant un model de ratolí transgènic, establir per primera vegada el paper de la proteïna 'Kidney androgen-regulated protein (KAP) en la hipertensió, un problema sanitari de gran rellevància en els països desenvolupats, demostrar que el seu mecanisme d'acció involucra a l'estrès oxidatiu i, atès que KAP és regulada pels andrògens, aportar llum sobre els mecanismes moleculars que determinen les diferències de gènere en el desenvolupament de la hipertensió”.El premi, dotat amb 15.000 euros, han estat lliurats el 15 de març a la seu central del CSIC.

“We have more researchers, more research groups and more space than last year, but it is only the starting point of a project that will not stop growing. We have worked, we work and we will work to maintain the leadership regarding our publications’ quantity and quality, but, especially, to maintain our leadership regarding the solutions to human health issues. We are leaders in innovation, but also leaders in bringing the results of our research closer to the society to which we are devoted”Dr. Joan X. ComellaDirector "http://www.vhir.org/global/pdf/memoria/Memoria2009.pdf" CLICK HERE: ANNUAL REPORT 2009

Un equip d'investigadors del Grup de Recerca Malalties Neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Joan Montaner, ha elaborat, per primera vegada, un estudi proteòmic amb mostres humanes per a detectar les variacions que es produeixen en les proteïnes de les persones afectades per ictus isquèmic. La investigació, publicada a la revista Journal of Neuropathology & Experimental Neurology, ha identificat 39 proteïnes implicades en el procés de l’infart cerebral o ictus isquèmic. Algunes corroboren troballes prèvies en models animals, altres es confirmen per primera vegada però eren esperables i algunes suposen nous reptes doncs encara no s’han identificat.

El 16 de desembre el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) va celebrar el Patronat per cloure 2010, presidit per la Hble. Sra. Marina Geli, i amb la presència dels seus patrons, com ara l’Institut Català de la Salut (ICS), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a més d’altres representants de diferents àmbits científics i sanitaris.Durant el Patronat, el Dr. Comella, director del VHIR, va presentar un informe on es demostrava una evolució dels principals indicadors de l’activitat del centre des de 2003 fins al dia d’avui. Entre les dades destaca la gran evolució en el nombre de publicacions i factor d’impacte en els darrers set anys, passant de 271 publicacions i un factor d’impacte de 900,45 el 2003 a 654 i un factor d’impacte provisional de 3.067,787 amb data desembre de 2010. Així mateix, es va donar informació sobre l’augment significatiu de la presència de l’Institut als mitjans de comunicació, passant de 765 impactes al 2009 als 1.382 amb data de desembre de 2010, i en especial el creixement en els impactes de mitjans generalistes, que en un any ha passat del 45% al 65% del total de referències. També mereix atenció l’apartat dels assaigs clínics, que han crescut aquest any un 33% fins a situar-se en els 639 actius. Pel que fa a les dades econòmiques, el VHIR ha incrementat els seus ingressos tot i el moment econòmic complicat a escala global, passant de 38,5 milions d’euros el 2009 a 39,3 amb data de desembre. Totes aquestes dades positives s’han aconseguit amb un mínim de noves incorporacions, fet que posa de rellevància el gran esforç i la brillant tasca dels treballadors de l’Institut.La consellera Geli, que es va acomiadar del Patronat ja que deixarà el seu càrrec en breu, va voler emfatitzar el gran moment que passa el Vall d’Hebron en general i la seva recerca en particular, i va a encoratjar als assistents a continuar treballant per conservar el lideratge i donar un pas més. Tota aquesta feina dels darrers anys i els excel·lents resultats signifiquen que “el Vall d’Hebron està en la primera divisió mundial”, va assegurar, i per tant en condicions d’establir “aliances amb algun dels grans hospitals del món”.

La recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron destaca en l’anàlisi comparativa internacional de la producció científica dels agents de recerca de Catalunya en l’informe OCRI del mes de novembre fet públic pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. En l’apartat de la producció científica dels hospitals i centres de recerca de biosalut catalans que apareixen en l’informe, el Vall d’Hebron ocupa la segona posició en nombre de publicacions (Output), amb més de 3.000 documents, i en la comparativa amb altres centres internacionals resulta destacat. Pel que fa al factor d’impacte normalitzat, ocupa la quarta posició, a tocar de l’1,75, per sobre de la mitjana dels centres internacionals estudiats a l’informe. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/01112010_informe_OCRI.pdf" Més Informació